Física
El curs
Experimentarem les diverses branques de la Física: des d'allò més petit allò més gran, de les partícules als àtoms i fins al cosmos sencer.
Estudiarem l’estructura de l’univers i la matèria, entendrem la física quàntica i la posarem al servei de les comunicacions, desenvoluparem sensors amb nous materials i fabricarem detectors per als acceleradors de partícules, analitzarem els processos caòtics de la natura, i aprendrem a dominar la llum i les seves noves aplicacions.
La física experimental i aplicada també està molt lligada al desenvolupament de noves tecnologies, que serveixen per estudiar amb detall tot el que ens envolta a partir de principis simples, amb l'objecte final de fer avançar la societat.
En el curs es tractaran els següents àmbits:
- Física de partícules.
- Nanotecnologia.
- Fotònica.
- Cosmologia.
- Astrofísica.
- Ciència de materials.
- Astronomia.
Sessions 2026
Dia: dissabte 17 de gener, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: IFAE.
Sessió a càrrec de: Grup de ATLAS de I'Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
En aquesta sessió descobrirem el món dels Quarks i els Leptons amb dades de debò aconseguides al detector ATLAS de LHC, l’accelerador de partícules més gran del món. Després d’una introducció a la recerca bàsica que es fa per estudiar les forces i partícules fonamentals de l’anomenat model estàndard, ens endinsarem en els mètodes que fan servir els investigadors: l’anàlisi de dades i les simulacions de les col·lisions d’hadrons.
Dia: dissabte 31 de gener, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Sessió a càrrec de: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Dia: dissabte 7 de febrer, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: ICN2.
Sessió a càrrec de: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
L'electró és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa. Sense els microscopis electrònics no podríem veure els nanomaterials què estem fent a l'ICN2. L'escala a la qual treballem a l'ICN2 fa dels microscopis electrònics l'única eina que ens permet veure nanomaterials per conèixer més sobre la seva estructura i caracteritzar morfològica, estructural i químicament les mostres amb les quals treballem.
Aquesta sessió té com a finalitat la producció, caracterització i posterior observació mitjançant tècniques de microscòpia electrònica de diferents materials nanoestructurats, principalment nanopartícules metàl·liques. Si voleu fer nanotecnologia, heu de dominar el seu ús o conèixer a personal especialitzat com el que conduirà aquesta sessió.
Dia: dissabte 21 de febrer, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Sessió a càrrec de: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Dia: dissabte 7 de març, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Sessió a càrrec de: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Dia: dissabte 14 de març, 2026.
Horari: Per determinar.
Lloc: Sincrotró ALBA.
Sessió a càrrec: Sincrotró ALBA.
La font de llum del Sincrotró ALBA és la instal·lació científica singular més important del sud-oest d'Europa. ALBA funciona com un microscopi gegant que permet descobrir estructures de la matèria a escala atòmica i molecular. Les propietats de la llum que genera li permeten penetrar en la matèria de manera extremament selectiva, en àmbits com la física, la química, la biomedicina, el patrimoni cultural, medi ambient, etc.
Dia: dissabte 21 de març, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
Sessió a càrrec de: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
Aquesta sessió té com a objectiu mostrar les etapes de la fabricació i medició dels nanodispositius i explicar la connexió entre les seves propietats elèctriques i les seves aplicacions en la electrònica. Per això explicarem els desafiaments de l’electrònica moderna i els connectarem amb les tecnologies de fabricació i medició en els nostres laboratoris, explicant com utilitzem les nostres mesures per a discernir entre els possibles materials que, en un futur, es podrien convertir en la base de noves tecnologies.
La pràctica té dos components:
- Sessió experimental: Com fabricar i mesurar els nanodispositius.
- Sessió teòrica: Com modelar la resposta elèctrica d’aquests materials i observar com el comportament d’aquests canvia d’acord a la seva dimensió, en passar de macro a nano.
Dia: dissabte 11 de abril, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
Sessió a càrrec de: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
Una de les moltes propietats sorprenents de l’aigua líquida és la seva elevada tensió superficial, la qual possibilita la formació de gotes. Aquestes gotes són estables a les humitats relatives habituals (30-40%), desafien la força de la gravetat i, en la seva absència, poden assolir grandàries considerables tal i com ens ho mostren sovint els astronautes de l’Estació Espacial Internacional.
L’alta tensió superficial de l’aigua es fonamenta en l’enllaç de pont d’hidrogen. Quan les gotes interactuen amb superfícies, podem arribar a tenir dues situacions radicalment oposades: les gotes cobreixen la superfície (hidrofilicitat) o són rebutjades per la superfície (hidrofobicitat). En aquest darrer cas les gotes reboten elàsticament formant ondulacions espectaculars. El caràcter hidrofílic o hidrofòbic es pot controlar modificant les superfícies. Superfícies no hidrofòbiques passen a ser hidrofòbiques quan som capaços de crear artificialment estructures micro/nanomètriques. Aquesta habilitat de controlar la interacció de l’aigua amb superfícies ja ha trobat aplicacions en camps tant diversos com la construcció, l’òptica, els teixits, etc.
Dia: dissabte 18 d'abril, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Sessió a càrrec de: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Dia: dissabte 25 d'abril, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Sessió a càrrec de: Institut de Ciències Fotòniques (ICFO).
Què tenen en comú una fibra òptica, una cotxe autònom, una placa solar i un pulsioxímetre (un dels clips que posen els metges als nostres dits quan volen saber quant oxigen tenim a la sang)? Tots funcionen gràcies a la fotònica, la ciència i la tecnologia de la llum!
A l'ICFO fer servir els fotons com eines valuoses i versàtils per entendre millor el nostre món i trobar solucions a problemes globals en camps diferents com la salut, l'energia i la informació.
En aquesta activitat dinàmica e interactiva, treballareu per grups per descobrir el potencial de la fotònica, comentant experiments i discutint sobre les aplicacions de la fotònica i els últims avenços en aquests camps.
Dia: dissabte 9 de maig, 2026.
Horari: De 9h a 14h.
Lloc: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
Sessió a càrrec de: Institut de Física d'Altes Energies (IFAE).
La computació quàntica utilitza una nova lògica basada en les lleis de la física quàntica per resoldre problemes que no són possibles de solucionar amb la computació clàssica. En aquesta sessió introduirem els conceptes bàsics de la física quàntica i com aquests s'empren en una nova manera de codificar i manipular la informació. Finalment explicarem com funciona un ordinador quàntic basat en circuits superconductors.
Dia: dissabte 23 de maig, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).
Sessió a càrrec de: Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB-CSIC).
L'entusiasme i l'elevat nivell d'especialització de gran part dels investigadors sovint provoca que la recerca en nous materials es focalitzi en invencions d'alt interès científic, però de difícil aplicació al nostre dia a dia.
Tanmateix, existeixen casos en els quals l'esforç en la recerca ha resultat en productes que fàcilment podrien formar part de la nostra vida quotidiana.
Què passa si aquest esforç el fan investigadors catalans? I si ho fan en col·laboració amb una empresa catalana? En aquesta sessió veurem alguns d'aquests (nano)materials, que podran ser utilitzats en un futur en algunes aplicacions que ni t'imagines que podien existir!
En la primera part de la sessió veurem com interaccionen els imants amb les ones electromagnètiques. En relació amb aquests conceptes us presentarem la recerca que fem per desenvolupar nous materials que serveixin per a les noves comunicacions sense fil a molt alta freqüència i en memòries de molt alta densitat. A la segona part de la sessió, veurem com produir o transformar materials amb diferents tècniques làser. Els nostres objectius inclouen desenvolupar nanomaterials per a aplicacions com l'emmagatzematge d'energia (supercondensadors) o catalitzadors per a la producció d'hidrogen. No t'ho perdis!
Dia: dissabte 30 de maig, 2026.
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Sessió a càrrec de: Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
Dia: dissabte per determinar
Horari: 9h a 14h.
Lloc: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
Sessió a càrrec de: Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2).
El paper és un material fet de cel·lulosa, el polimer més abundant a la Terra. Llavors, per què no aprofitar aquest material per fer sensors de low-cost? En aquesta sessió coneixerem els principis físics i químics que permetran dissenyar sensors senzills i eficients en paper, així com la relació que hi ha entre aquest material i la nanotecnologia.
Entitats col·laboradores
A l’Institut de Física d’Altes Energies (IFAE) es duu a terme investigació experimental i teòrica a la frontera de la física fonamental, és a dir, física de partícules, astrofísica i cosmologia. Participa en el projecte ATLAS de l’LHC, a l’experiment de neutrins T2K del Japó, als telescopis MAGIC de la Palma i al projecte Dark Energy Survey a Xile, entre d’altres. A l'IFAE també es treballa a l'avantguarda de les tecnologies de detecció desenvolupant detectors de píxels per a física d’altes energies, càmeres de telescopis, detectors amb aplicacions mèdiques i altres aplicacions científiques i industrials.
L'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2) és un centre d'investigació de reconegut prestigi. Les seves línies de recerca se centren en les propietats físiques i químiques recentment descobertes que sorgeixen del fascinant comportament de la matèria a nanoescala. La Missió de l’ICN2 és assolir l'excel·lència científica i tecnològica en nanociència i nanotecnologia, i facilitar l'adopció i integració de nanotecnologies en la societat i la indústria.
Els patrons de l’ICN2 són la Generalitat de Catalunya, el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). L'Institut promou la col·laboració entre científics de diversa formació (física, química, biologia, o enginyeria) per desenvolupar una investigació bàsica i aplicada, perseguint sempre la interacció amb la indústria local i global. L’ICN2 també forma a investigadors en nanotecnologia, du a terme nombroses activitats per facilitar l'adopció de la nanotecnologia per part de la indústria i promou el treball conjunt entre científics, enginyers, tècnics, el món dels negocis, la societat i la política.
L'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB) és un centre de recerca del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), la organització de recerca més gran a Espanya que focalitza la seva investigació en recerca bàsica i aplicada. L'ICMAB, que compta amb més de 20 anys d'experiència, acull 220 persones amb 57 científics permanents. La missió inicial i contínua de l'ICMAB és generar nou coneixement en Ciència de Materials i transferir-lo a la societat, particularment a la indrustria dins de l'Àrea Europea de Recerca.
L'Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) és una institució jove que té com a objectiu fer avançar els límits del coneixement de la fotònica, la ciència i la tecnologia de la llum. La llum, concretament la llum làser, és una de les tecnologies més prometedores de què disposa actualment la humanitat. Els seus programes de recerca s'emmarquen en línies de frontera de primer nivell mundial i tenen l'objectiu d'encarar els importants desafiaments als què s'enfronta la societat en general. Es centren en problemes, actuals i de futur, en salut, energia, informació, seguretat, protecció i cura del medi ambient.
El sincrotró de llum ALBA és una infraestructura científica de tercera generació situada a Cerdanyola del Vallès (Barcelona) i és la més important de la zona del Mediterrani. Es tracta d'un complex d'acceleradors d'electrons per produir llum de sincrotró, la qual permet visualitzar l'estructura atòmica dels materials i estudiar les seves propietats. Està gestionat pel Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del Laboratori de Llum Sincrotró (CELLS) i cofinançat a parts iguals per l'Administració espanyola i catalana.
L'energia del feix d'electrons que es genera a l'ALBA és de 3 GeV i s'aconsegueix mitjançant la combinació d'un accelerador lineal (LINAC) i un propulsor de baixa emitància i màxima potència col·locat al mateix túnel que l'anell d'emmagatzematge. El Sincrotró ALBA té un perímetre de 270 metres i 17 trams rectes disponibles per a la instal·lació de dispositius d'inserció. Disposa de set línies de llum operatives de la fase I, que comprenen tant els raigs X tous com els raigs X durs, i que es destinen principalment a les biociències, la matèria condensada (nanociència i propietats magnètiques i electròniques) i la ciència dels materials.
La missió de l'Institut de Ciències de l'Espai (ICE) és contribuir a l'avanç general en els estudis sobre el cosmos, ajudant a millorar la capacitat científica i tecnològica del CSIC, a més de reforçar la presència del CSIC a les iniciatives espacials, promovent l'excel·lència en totes les activitats relacionades amb la investigació científica i la seva divulgació, així com articular la contribució del CSIC a l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) és una universitat pública, arrelada al territori i de vocació internacional. Mitjançant una docència de qualitat estretament lligada a l’activitat de recerca, transfereix coneixements científics, tecnològics, culturals i formatius a la societat, promou els potencials del seu capital humà i gestiona els recursos disponibles de manera responsable. És un ecosistema de coneixement, en el qual conviuen i col·laboren les institucions vinculades a la UAB consolidant aquesta universitat entre les capdavanteres en rànquings mundials.
Altres cursos
Nutrició
Descobriràs la recerca en dietètica i nutrició humana, a l'entorn hospitalari, i a la cuina. Abordant temàtiques com els coneixements nutricionals bàsics, la dietoteràpia en alimentació hospitalària, l’obesitat i els trastorns de la conducta alimentària, així com aspectes clínics, i terapèutics.
Supercomputació
Ets dels que volen entendre com funciona el món i millorar-lo? Prepara’t per descobrir el poder dels superordinadors! Aprendràs a fer simulacions com les que utilitzen científics d’arreu del món, veuràs com les matemàtiques donen vida a videojocs i investigacions biomèdiques, i entendràs com la intel·ligència artificial està canviant-ho tot. I el millor? Ho faràs de la mà d’investigadors i investigadores que treballen cada dia resolent reptes reals.
Economia
Combinaràs matemàtiques i estadística per abordar reptes dels fenòmens econòmics i socials més rellevants de la societat actual. Les temàtiques que treballaràs inclouen mercats financers i informació, economia conductual, mercat de treball i fluctuacions econòmiques, política fiscal i monetària, l'impacte del canvi climàtic en l'economia, les desigualtats de gènere, models d’intercanvi sense diners, economia de ciutats i el paper de les organitzacions econòmiques internacionals.
Matemàtiques
Treballaràs en àmbits que abasten des de la geometria i topologia, la teoria de nombres, la matemàtica discreta, els sistemes dinàmics, l’estadística i la lògica, a més d’aplicacions diverses de la matemàtica.
Química
Aprendràs a fer experiments químics, des de les reaccions bàsiques fins a tècniques més avançades com la síntesi de compostos, l’anàlisi per difracció de raigs X o la cromatografia. També descobriràs com la química influeix en àmbits tan variats com la cuina molecular, la fabricació de plaques solars o la química prebiòtica.