La Fundació Catalunya La Pedrera consolida un model de gestió forestal per afrontar els grans incendis
Els incendis d'aquest estiu reforcen un model de gestió del territori basat en la gestió activa dels boscos, els punts estratègics, el mosaic agroforestal i la ramaderia extensiva per donar més oportunitats als equips d'extinció
El model de la Fundació és únic en la capacitat de generar acords amb propietaris públics i privats per agilitzar l’execució de les actuacions forestals
Entre el 2023 i el 2026 la Fundació ha impulsat actuacions en dotze espais naturals de Catalunya amb 341 hectàrees de gestió forestal, 30 quilòmetres de camins forestals i el suport a dotze explotacions de ramaderia extensiva
Els grans incendis forestals ja formen part de la nova realitat climàtica de Catalunya i la resta de la Península Ibèrica. L'augment de la superfície forestal a conseqüència del despoblament rural, l'abandonament de l'activitat agrària, l'acumulació de combustible vegetal i els episodis cada vegada més freqüents de calor extrema, sequera i vent fan que els incendis siguin avui més intensos, ràpids, imprevisibles i difícils d'extingir que fa només unes dècades.
Davant d'aquest escenari, la Fundació Catalunya La Pedrera defensa que la millor manera de protegir els boscos és preparar adequadament el territori abans que hi arribi el foc. Els incendis d'aquest estiu han tornat a demostrar que, tot i que és impossible evitar tots els grans incendis, una bona gestió del paisatge pot donar més oportunitats als equips d'emergència per contenir-los, reduir-ne els impactes i afavorir la recuperació posterior dels ecosistemes.
Entre els anys 2023 i 2026 la Fundació Catalunya La Pedrera ha desenvolupat actuacions en dotze espais naturals propis i en custòdia distribuïts arreu de Catalunya, des del Prepirineu fins als Ports, passant per les Gavarres, Montserrat, el Montsant, Muntanyes de Prades i Collserola, amb una mateixa finalitat: construir paisatges més resilients davant dels grans incendis forestals.
Les actuacions impulsades per la Fundació Catalunya La Pedrera s'han desenvolupat entre 2023 i 2026 en dotze espais naturals, combinant la gestió de les seves finques amb projectes de custòdia forestal i la col·laboració amb administracions i entitats del territori.
Durant aquest període s'han executat treballs forestals en 341 hectàrees, 189 de les quals en punts estratègics per a la gestió d’incendis (PEG) identificats pels bombers, s’han fet millores en 30 quilòmetres de camins forestals, s’han posat a punt vuit punts d'aigua, s’han recuperat 44 hectàrees de mosaic agroforestal i s'ha donat suport a dotze explotacions de ramaderia extensiva, actuacions que contribueixen a preparar el territori abans que arribi el foc.
El model de gestió de la Fundació també destaca per la capacitat de generar acords amb propietaris públics i privats, fet que permet agilitzar accions i treballs forestals al territori de forma coordinada.
"Els grans incendis ja no són una excepció, sinó una realitat amb la qual haurem de conviure. La pregunta no és si hi haurà grans incendis, sinó com preparem el territori perquè, quan arribin, els equips d'emergència disposin de més oportunitats per actuar amb seguretat i eficàcia.", afirma Miquel Rafa, director de sostenibilitat i territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Els incendis del 2026 reforcen aquest model de gestió
Els incendis forestals registrats aquest estiu han permès comprovar sobre el terreny la utilitat d'aquest model.
Al massís de les Gavarres, les primeres valoracions tècniques després de l’incendi del passat 3 de juliol indiquen que les actuacions desenvolupades durant els darrers anys van facilitar l'accés i la mobilitat dels equips d'extinció en diversos sectors de l'incendi, tot i que les condicions meteorològiques extremes van provocar un comportament molt intens del foc.
Aquestes primeres anàlisis confirmen una realitat cada vegada més assumida pels experts: la preparació del territori no impedeix que es produeixi un gran incendi quan coincideixen calor extrema, sequera i vent, però sí que contribueix decisivament a reduir-ne les conseqüències.
Un altre exemple s'ha produït aquest mateix estiu a la Muntanya d'Alinyà. El passat 24 de juny, un incendi provocat per un llamp es va poder controlar ràpidament gràcies a la combinació de camins accessibles, basses i punts d'aigua construïts en el marc dels treballs impulsats per la Fundació. Sense aquestes infraestructures a punt, existia un risc elevat que el foc hagués evolucionat cap a un gran incendi forestal.
Per a la Fundació, aquests dos casos exemplifiquen un canvi de paradigma: avui la prevenció no consisteix únicament a reduir combustible forestal, sinó a preparar el paisatge perquè ofereixi oportunitats reals i segures d'intervenció quan el foc es produeix, i un cop finalitzat l’incendi el bosc tingui més oportunitats de recuperar-se.
"Preparar el paisatge abans que arribi el foc és una de les millors inversions que podem fer per protegir les persones, la biodiversitat i el territori." explica Miquel Rafa, director de sostenibilitat i territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Gestió activa, un model que integra quatre eines per fer el territori més resilient
La Fundació Catalunya La Pedrera desenvolupa un model de gestió propi que integra quatre línies d'actuació complementàries, perquè la preparació del territori va molt més enllà de la gestió forestal.
- Gestió forestal. Mitjançant treballs d'aclarida i millora de les masses forestals es redueix l'excés de combustible, es millora l'estructura del bosc i s'afavoreixen paisatges més resilients davant dels efectes del canvi climàtic. Destaquen les 90 hectàrees de gestió forestal a la Muntanya d'Alinyà, les 17 hectàrees intervingudes a Can Puig de Fitor (Gavarres), 18 hectàrees a l’entorn de Montserrat, i les actuacions de millora sobre 7 hectàrees al Bosc de Vilalta, a les Muntanyes de Prades.
- Infraestructures estratègiques per als equips d'extinció. La millora de camins forestals, la construcció i manteniment de punts d'aigua i les actuacions en punts estratègics de gestió (PEG) faciliten l'accés dels serveis d'emergència, els permeten treballar en millors condicions de seguretat i creen oportunitats per reduir la propagació del foc. Entre les actuacions més destacades hi ha les realitzades a la Muntanya d’Alinyà amb 80 hectàrees de PEG, la millora de 26 km de camins forestals, la construcció d'un dipòsit de 250.000 litres i quatre basses d'aigua, així com les actuacions sobre 70 hectàrees de PEG a les Gavarres i 8 hectàrees al Congost de Fraguerau.
- Recuperació del mosaic agroforestal. La recuperació de conreus abandonats incrementa els espais oberts, trenca la continuïtat del combustible forestal i contribueix a configurar un paisatge més divers i resilient. En aquest àmbit destaquen la recuperació de 20 hectàrees de pastures a la Muntanya d'Alinyà i 20 hectàrees de mosaic agroforestal a Collserola, principalment oliveres.
- Silvopastura i ramaderia extensiva. El suport a la ramaderia extensiva permet mantenir els espais oberts al llarg del temps i reduir l'acumulació de combustible vegetal. En aquest període la Fundació ha donat suport a 12 explotacions ramaderes, amb actuacions com la construcció d'infraestructures i abeuradors a la Muntanya d'Alinyà, la millora de tancats a Can Puig de Fitor o el projecte de pastura amb rucs al Congost de Mont-rebei, que contribueix al manteniment dels espais oberts en un entorn natural d'alt valor ecològic i gran afluència de visitants.
Una aposta per adaptar Catalunya als grans incendis del futur
Els grans incendis forestals són avui un dels principals reptes ambientals i de seguretat del país. Afrontar aquest nou escenari exigeix una estratègia sostinguda en el temps que combini coneixement científic, gestió forestal, desenvolupament rural i col·laboració entre administracions, propietat forestal, serveis d'emergència i entitats compromeses amb el territori.
La Fundació Catalunya La Pedrera continua treballant en aquest model de gestió del territori amb una visió a llarg termini. Així, la gestió activa dels boscos, la recuperació del mosaic agroforestal, el suport a la ramaderia extensiva i la creació d'infraestructures estratègiques no eviten els grans incendis, però sí que fan possible un territori més resilient, més preparat i més segur.