La gestió forestal, clau per a la descarbonització
Els boscos són un recurs natural estratègic que cal gestionar de manera responsable. Una gestió forestal sostenible és clau per reduir les emissions de carboni en sectors tan rellevants com l’arquitectura, el tèxtil o els biocombustibles, i alhora per prevenir grans incendis forestals, conservar la biodiversitat i generar oportunitats al món rural.
Aquest va ser l’eix central de la jornada “Innovació en la bioeconomia dels boscos”, celebrada a l’Auditori de La Pedrera i organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera en el marc del cicle de debats impulsat conjuntament amb el Diari ARA per reflexionar sobre els grans reptes socials actuals.
Bioeconomia forestal: de l’amenaça a l’oportunitat
La trobada s’emmarca en el projecte Bioeconomia Forestal als Pirineus (Bio For Piri), que la Fundació Catalunya La Pedrera ha desenvolupat durant els darrers dos anys amb l’objectiu de prevenir incendis forestals, impulsar la bioeconomia forestal i afavorir la transferència de coneixement al territori. L’estratègia vol transformar el risc creixent dels grans incendis en una oportunitat per al desenvolupament rural i la conservació de la natura.
Moderada pel físic i meteoròleg Tomàs Molina, la jornada va presentar quatre casos d’èxit que exemplifiquen el nou paradigma de gestió dels boscos, amb la participació de Daniel Ibáñez, director de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC); Virginia García, directora de la unitat de Teixits Funcionals d’Eurecat; Antoni Reig, alcalde de la Baronia de Rialb, i Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera.
Arquitectura, tèxtil i energia: nous usos per a la fusta i la biomassa
Des de l’àmbit de l’arquitectura, Daniel Ibáñez va posar el focus en la necessitat de replantejar l’ús dels materials en un context de crisi climàtica i abandonament rural. “Durant dècades hem construït sense tenir en compte l’origen dels materials ni la seva petjada de carboni, mentre els boscos creixien sense gestió. Proposem un cercle virtuós: utilitzar de manera intel·ligent aquest recurs forestal i convertir-lo en matèria primera d’alta qualitat”, va explicar. La fusta, va remarcar, permet construir edificis més sostenibles i amb capacitat d’absorbir carboni.
En l’àmbit del tèxtil, Virginia García va destacar el potencial de la cel·lulosa d’origen forestal com a base per a nous teixits, dins d’un model d’innovació i economia circular. Tot i que aquesta indústria està consolidada al nord d’Europa, a Catalunya encara es troba en una fase inicial. “La indústria és viable, però primer cal entendre-la i dimensionar-la. La química dels boscos ens pot aportar noves solucions per a sectors com el tèxtil sanitari, la roba de la llar o altres aplicacions”, va assenyalar.
Des del món local, Antoni Reig va defensar l’aprofitament de la biomassa forestal com una oportunitat econòmica i energètica per al territori. “No podem assumir el cost de la gestió forestal només des de l’administració. Aquesta biomassa s’ha d’aprofitar, per exemple, a través dels biocombustibles de nova generació com el biogàs o el bioquerosè”, va afirmar, tot subratllant la importància de generar ocupació i retenir talent jove a les zones rurals.
Una responsabilitat compartida
Miquel Rafa va remarcar que la gestió forestal actual és cada cop més complexa i que ja no es pot entendre només com un reservori de recursos. “Hem d’atendre la biodiversitat, el cicle de vida dels arbres i un context climàtic que ens obliga a intervenir. Durant dècades hem deixat de gestionar els boscos, i avui això ja no és una opció”, va advertir. Segons Rafa, la clau és una gestió concertada entre administracions, propietat forestal i agents del territori.
La formació, element clau per accelerar el canvi
Un dels consensos de la jornada va ser la necessitat de reforçar la formació i la conscienciació social. Les persones participants van coincidir a assenyalar que la descarbonització requereix coneixement, recerca continuada i polítiques públiques valentes que facilitin el canvi de model. En aquest sentit, es va destacar el paper de la innovació, l’educació i la col·laboració entre sectors com a motors imprescindibles per avançar cap a una economia més sostenible.
Amb iniciatives com aquesta, la Fundació Catalunya La Pedrera reafirma el seu compromís amb la sostenibilitat, la gestió responsable del territori i la generació de coneixement com a eines clau per afrontar els reptes climàtics i socials del present i del futur.
