Congost de Mont-rebei

Mont-rebei és un congost situat a la vessant sud dels Pirineus. Aquesta serralada es van formar durant l’orogènesi alpina. Durant més de 50 milions d’anys els esforços tectònics van anar aixecant aquesta serralada, plegant i amuntegant grans unitats rocoses. Una d’aquestes unitats és la del Montsec, on els materials mesozoics encavalquen per sobre de materials terciaris (més moderns). A grans trets, forma un gran sinclinal i, en el seu flanc sud, afloren les roques carbonatades mesozoiques i al nucli, les detrítiques del Terciari. Aquestes roques carbonatades ens donen la morfologia típica del Montsec, que destaca de lluny per les seves impressionats cingleres. La incisió dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana ha dividit el Montsec en tres (de l’Estall, d’Ares i de Rúbies), formant uns estrets congostos de direcció nord-sud. El més espectacular és el de Mont-rebei, el més occidental, amb unes impressionats parets de calcàries de més de 500m i amb amplades que poden ser de només 20 m.

El paisatge ens mostra com les capes de calcàries inclinades cap el sud, configuren els relleus dels Montsecs, culminats pels cims de la Corona i Santa Lis (1.676 m), i que suaument van descendit cap el nord fins al barranc de les Julianes. A partir d’aquest punt, les capes són més suaus i de materials més tous. El paisatge canvia, ja no és tant abrupte perquè les calcàries mesozoiques són substituïdes per argiles, margues i gresos del Terciari, predominant els colors vermellosos i ocres.

En el Montsec, l’abundància de roques carbonatades propicia la infiltració de l’aigua, formant nombroses coves i avencs (anomenats gralleres), amb surgències a nivell dels rius.