Performance "La Caída o el gran altre: el mur d'ònix daurat", al Pavelló Mies van der Rohe

El Pavelló dels arquitectes Ludwig Mies van der Rohe i Lilly Reich, originalment anomenat d’Alemanya construït per a l’exposició internacional de Barcelona de 1929, té en la pedra un dels materials més representatius. El travertí romà, el marbre verd alpí, el marbre verd de Tinos i l’ònix daurat, tots ells tallats de forma rectangular i polits per reflectir l’entorn, defineixen els diferents espais del conjunt. En aquest marc, l’ònix daurat esdevé el centre del pavelló, allà on la catifa negra i el mobiliari a més de l’escultura Morgen, atreuen els visitants.

En aquest context i tenint en compte les característiques originals del material petri, tindrà lloc una acció performativa de dansa.

El terme “persona” prové del llatí i significava ‘màscara’ en el context del teatre. Tots portem màscares i ens relacionem amb els altres a través d’elles perquè ens identifiquen, però també oculten el nostre jo més profund; sovint fins i tot a nosaltres mateixos.

“La Caída” és una peça de dansa que explora la profunditat de les relacions humanes i com aquesta pot ser abismal. De vegades, el vincle que uneix dues persones és més fort que la seva raó o la seva voluntat, fins al punt que l’individu es perd en la dualitat. Qui sóc jo realment per a l’altre?

En l’adaptació d’aquesta creació al Pavelló Mies van der Rohe, es planteja la pregunta per la dualitat a partir de la relació dels cossos entre si i amb la paret d’ònix daurat que presideix la sala noble. Aquesta pedra semipreciosa, així com els reflexos i transparències que trobem al seu voltant, és aquell gran altre, insondable en la seva bellesa i artificialitat alhora. Què diu de nosaltres com a humans la peça d’ònix daurat?

LALLAVESAL és una companyia de dansa contemporània fundada per la ballarina i artista escènica María Carbonell, directora i coreògrafa de “La Caída”. L’acompanya a escena la ballarina i dissenyadora de moda Pilar Rodríguez Catón, i compta amb la música original de Lisandro Márquez i l’assistència de direcció de la Júlia Vernet, escriptora de dansa.

Autoria i producció: lallavesal

Idea i direcció: María Carbonell

Co-creació i interpretació: María Carbonell i Pilar Rodríguez Catón

Música original: Lisandro Márquez

Disseny de vestuari: Valentina Azzati

Assistència de dramatúrgia: Gastón Core

Disseny d’il·luminació: Júlia Vernet i María Carbonell

Text i assistència de direcció: Júlia Vernet

Fotografia i vídeo: Gara Petra Ramos