Congost de Fraguerau
En el cor de la serra del Montsant, reialme per excel·lència de la roca, un riu, el mateix que comparteix nom amb la serra, vertebra un paisatge excepcional, per estètica i per continguts. Al congost de Fraguerau la petja humana, resultat de la necessitat d’arrencar riquesa a un terreny aspre i reflex de la seva espiritualitat, s’integra en una natura sorprenentment diversa i atractiva. Un oasi encaixonat entre penya-segats, on el temps sembla haver-se aturat.
TOTS ELS ESPAIS DE LA XARXAGeologia
Aquest congost està en plena serra del Montsant, situada en el vorell sud de la conca de l’Ebre, en les proximitats de la serralada Prelitoral. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sud-est. Aquesta conca estava ocupada pel mar, però en els seus vorells s’hi dipositaven sediments arrossegats per rius que provenien dels relleus que s’estaven formant. El Montsant era el centre d’un ventall al·luvial on s’hi dipositaven centenars de metres de materials grollers, que posteriorment es transformen en conglomerats. Aquests sediments grollers passen cap al centre de la conca a sediments fins (argiles, margues i capes de gresos).
La muntanya de Montsant, a l’igual que Montserrat, no està formada per la tectònica sinó per l’erosió diferencial entre roques dures (conglomerats) i roques més toves (argiles i gresos). La seva morfologia característica, que ens recorda a Montserrat, és el resultat de l’acció de l’aigua sobre els conglomerats, que s’infiltra a través d’una xarxa espessa de diàclasis (fractures) i dona lloc a les formes típiques arrodonides.
El Congost de Fraguerau està inclòs dins l’espai nº 303 (El Montsant) de l’inventari d’Espais d’Interès Geològic del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Amb la col·laboració de
