El team ASTRO ens explica la jornada plena d’aventures i missions espacials

Pel que fa a naltros, els “estrellitas”, avui hem tingut una classe teòrica sobre física d’altes
energies o, com l’anomenaria en Víctor, “El lado bestia del universo”. L’objectiu principal de
la classe ha sigut aprendre la provinència dels raig X i gamma, els quals no són emesos per
mitjà de temperatura. Aquests raigs són observables i ens donen un altre “sentit” a l’hora
d’observar cossos a l’espai. Les tecnologies de detecció d’aquestes ones encara són molt
primitives, però pas a pas guanyant resolució. També hem parlat de les ones gravitacionals,
les quals viatgen per l’espai i són provocades per la col·lisió d’estrelles de neutrons i de
forats negres. A la Terra, tenim diversos dispositius que ens permeten detectar aquestes
ones. Un d’ells s’anomena LIGO i té una precisió inimaginable, de deu mil·lèsimes parts del
diàmetre d’un protó. També hem vist les teories de creació d’aquestes ones, una de les
quals s’anomena MACHO. La part graciosa d’això és que un dels articles desmentint
aquesta teoria es diu “No LIGO MACHO”, i un dels que la corroboren es diu “LIGO
Lo(g)Normal MACHO”. A més, hem pogut realitzar un experiment anomenat “la cambra de
boira”, l’objectiu del qual era detectar unes partícules anomenades muons. La dificultat
d’aquest residia en el fet que aquestes viatgen a velocitats properes a les de la llum i tenen
una vida mitjana d’1,5 microsegons, però tal com va anunciar la teoria de la relativitat
d’Einstein, el seu temps es dilata i per tant som capaços d’observar-les arran de terra.

Per una altra banda, els nostres amics “bichitos” (Biodiversitat i evolució a través de la
bioinformàtica) avui s’han dedicat a mirar similituds entre nucleòtids i a “curar” seqüències
d’ADN. Posteriorment han hagut d’identificar a quines espècies pertanyen aquestes i han fet
un estudi estadístic i matemàtic amb la finalitat de programar arbres filogènics, una eina la
qual els serveix per estudiar l’origen i l’evolució de les espècies amb el pas del temps. En
conclusió, es podria dir que tot i que van entrar a Joves i Ciència per aprendre biologia i
mirar “bichitos”, ara són perfectament capaços de hackejar la NASA i l’historial genètic
familiar.

El grup de “Mirant des del cel: com afecta el canvi climàtic als nostres boscos?” (també
conegut popularment com els “arbolitos”) també ha gaudit d’una jornada prou intensa.
Primerament han treballat teoria sobre drons i satèl·lits, la qual cosa els ha servit per
estudiar els boscos amb més profunditat i, a més, per poder fer-se unes fotos ben boniques.
Més tard han elaborat una anàlisi d’unes dades basades en imatges recollides amb un dron
a Port Ainé, així com de les dades recollides d’un incendi forestal. Per finalitzar el dia han
creat un mapa de la península Ibèrica el qual els ha servit per localitzar l’àrea d’estudi.

Els i les “moleculitas” (Biologia molecular: des de l’enginyeria genètica fins a les nanomàquines)
han dedicat el seu dia a cultivar bacteris en diferents antibiòtics per tal de comprovar la seva
resistència. Resulta, però, que alguns dels bacteris que han aconseguit identificar són
nocius per la salut i en el seu lloc han hagut de fer servir, tal com ens han explicat ells,
“bacteris avorrits”. També han pogut gaudir d’una classe d’introducció a Python (un
llenguatge de programació) i es veu que a més d’un li ha explotat unes quantes neurones.
Després d’aquest dia d’investigació tan intensa ens han confessat que se senten com si
fossin Sherlock Holmes, i que si per qualsevol motiu la seva carrera com a biòlegs no va del
tot bé és possible que més d’un se’n vagi cap a criminologia.

Avui els “fotògrafs” o “fotitos” (De la fotosíntesi natural a l’artificial: a la recerca de nous
combustibles) han treballat de valent. Es veu que han començat les classes a les nou del
matí i han acabat a les dues i mitja, una hora més tard del previst, motiu pel qual ens han
confessat que se senten com esclaus. A més de treballar molta teoria han pogut
experimentar amb un catalitzador anomenat hematita i amb uns espectròmetres fets per ells
utilitzant LEGO. Addicionalment, val la pena dir que hi ha hagut un experiment amb uns
espectròmetres el qual ha obert un debat al grup i que, igual que els i les “moleculitas”, han
pogut aprendre a programar en Python.

Com a activitat de tarda, hem fet una competició de coets. Cada equip va idear i construir el
seu coet, el qual havien de presentar avui. No ens oblidem però del grup format per la
Mònica i l’Arnau, els dos monitors de l’estada. Hi ha hagut assoliments remarcables i
missions fallides, algunes d’elles acabant, fins i tot, en les explosions dels mateixos coets.
Nosaltres hem pogut aprofitar el gel sec que havíem utilitzat aquest mateix matí per fer la
cambra de boira, i la pressió donada per la sublimació d’aquest per aconseguir un bon pet
que ens portés ben lluny. El resultat ha sigut espectacular, enviant la nostra nau uns 30m
del punt de llançament. Els altres grups han optat per una gran varietat de mètodes, des de
“tiraxines” fins a llençar-los, ja desesperats, directament amb la mà.

Les activitats programades per al dia, però, no acabaven aquí. A les deu de la nit hem tingut
una xerrada a l’auditori sobre com hem d’escriure correctament un article científic. Tot i que
s’ha allargat una mica més del compte, tots els grups han pogut anar-se a dormir cap a les
onze i mitja. Tots menys els d’astronomia, per variar. A les 00:00 hem començat fent una
excursió d’una mica més d’una hora amb la finalitat de calcular una distància a una parada
bastant lluny del centre. Al tornar, hem observat Saturn, Júpiter, M51, entre d’altres. En
definitiva, una experiència insuperable.