Es tracta de l’exposició més vista en els darrers anys a La Pedrera -va obrir al públic el passat 31 de març- quan encara falten vuit setmanes pel seu tancament el 23 de juliol.
«Jaume Plensa. Poesia del silenci»és una gran retrospectiva, una proposta diferent que revisa l'obra d'un dels escultors de major reconeixement en l'art contemporani internacional, mostrant el Plensa més desconegut, íntim i conceptual.
Les obres es presenten, principalment, a la sala d'exposicions, però també es distribueixen per altres punts de La Pedrera, com ara el terrat, les golfes, els patis interiors de l'edifici i l’exterior. D'aquesta manera, s'estableix un diàleg íntim entre l'obra de Jaume Plensa i l'emblemàtic edifici d’Antoni Gaudí.
L’exposició es completa amb un seguit de propostes culturals que la Fundació realitza en col·laboració amb les principals institucions culturals de referència per oferir noves mirades i establir diàlegs amb altres disciplines artístiques, entre elles, el Palau de la Música, que el 4 de juliol oferirà un concert amb una selecció de la Música callada de Frederic Mompou, a càrrec del pianista Emili Brugalla.
Més de 35.000 persones ja han visitat l’exposició «Jaume Plensa. Poesia del silenci»,organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, que va obrir al públic fa dos mesos, el passat 31 de març. Quedant encara vuit setmanes fins al seu tancament -estarà oberta fins al 23 de juliol-, es converteix ja en l’exposició més vista en els darrers anys a La Pedrera. Entre la gran afluència de públic, persones rellevants que l’han visitat d’incògnit i molta gent vinculada al món artístic i galeristes, referents del sector cultural.
L'exposició, comissariada per Javier Molins, està integrada per prop d'un centenar de peces datades entre 1988 i l'actualitat, principalment escultures, però amb presència també d'obra sobre paper. El recorregut expositiu revela al públic algunes escultures inèdites creades per Plensa durant el confinament pel Covid.
La mostra revisa la producció artística de Jaume Plensa durant cinc dècades amb la original influència de la literatura i les lletres a la seva obra com a fil conductor, una retrospectiva que es desenvolupa des del prisma d'aquest univers creatiu que ha estat una constant al llarg de tota la seva trajectòria.
La retrospectiva inclou tant l’obra de gran i mitjà format com l'obra més íntima realitzada en petit format que ocupa la sala d'exposicions i altres espais de l'icònic edifici de Gaudí. Juntament amb la presència de la literatura, i en especial la poesia, com a font d'inspiració, també hi són presents altres constants temàtiques a la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.
Fora de la sala d'exposicions, a diversos espais de La Pedrera, també s’hi han instal·lat deupeces de mitjà i gran format. Al Terrat, Silent music IV (2019) i Day-night (2012); als patis Overflow (2023) i Together (2014), aquesta última realitzada per a la mostra que va tenir lloc a l'Abadia de San Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia (2015). A les Golfes, tres versions d’Hortensia (2022), dues de bronze i una de fusta; i dues de Martina (2021), una de de fusta i l’altre de bronze. I al carrer, davant de la façana de La Pedrera, Flora (2021).
D’aquesta manera s’estableix un diàleg íntim i únic entre les obres de Jaume Plensa i l'emblemàtic edifici de l'arquitecte Antoni Gaudí.
Exposició expandida
«Jaume Plensa. Poesia del silenci»es completa amb un seguit de propostes culturals que la Fundació Catalunya La Pedrera realitza en col·laboració amb les principals institucions culturals de referència per oferir noves mirades i establir diàlegs amb altres disciplines. D’aquesta manera, tot Barcelona respira Plensa.
Algunes d’aquestes propostes han tingut lloc durant abril i maig amb èxit de públic, com la sessió poètica i musical a càrrec del Quartet Casals i del cor Jove Capella Reial de Catalunya i amb la recitació de textos literaris per part del poeta Manuel Forcano, que va tenir lloc el passat 17 de maig al Gran Teatre del Liceu, o la presentació del documental «Jaume Plensa. Poesia del silenci», realitzat per Josep Maria Civit i coproduït per la Fundació Catalunya La Pedrera i Minimal Films, en el marc del Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, DocsBarcelona.
El 4 de juliol, el Palau de la Música oferirà un concert amb una selecció de la Música callada de Frederic Mompou, a càrrec del pianista Emili Brugalla.
Escrivint sobre Música Callada, Mompou va dir: «Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i solament pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la gran bòveda freda de la nostra soledat»
La proposta més immediata és el dimarts 6 de juny al Museu Egipci de Barcelona,“Plensa sota la mirada egípcia”, que ja té les entrades exhaurides. Es tracta d’una visita a La Pedrera i al Museu Egipci, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, que proposa un diàleg obert entre una selecció d’obres de l’exposició de Jaume Plensa i una tria de peces del Museu Egipci de Barcelona.
Un exercici creatiu que relaciona els antics egipcis amb l’obra contemporània i que acabarà amb una copa de cava a la terrassa del Museu Egipci.
El dijous 29 de juny, la Galeria Senda proposa una passejada cultural per seguir l’empremta de Jaume Plensa a Ciutat Vella. Una ruta que començarà a la Galeria Senda, on és podrà veure l’obra “Do you kill? Do you lie?”(1999) entre d’altres, i que ens portarà del Palau de la Música al Liceu passant pel passeig del Born per veure obres a l’espai públic on l’artista ha deixat la seva signatura al barri: Born (1992), Carmela (2015) i Constel·lacions (2022).
Per finalitzar, el dimarts 18 de juliol L’Ateneu Barcelonès presentarà “Plensa amb els poetes. Paraules i escultures”. L’acte oferirà un diàleg de l’artista amb els versos d’alguns dels poetes que més l’han inspirat com William Blake, William C. Williams, Elias Canetti, T.S. Eliot o Vicent A. Estellés.
Des de la Fundació Catalunya La Pedrera s’impulsa la transmissió del coneixement i es dona suport al talent i la creació a través d’experiències expositives. Es creu fermament que la millor manera de construir projectes culturals rellevants és establint col·laboracions amb les principals institucions culturals del país.
