L’exposició de Jaume Plensa s’expandeix al Liceu amb una vetllada de música i poesia
El dimecres 17 de maig es recorrerà l’univers artístic de Plensa a través de les interpretacions musicals del Quartet Casals i del cor Jove Capella Reial de Catalunya, i la recitació de textos literaris per part del poeta Manuel Forcano.
L’activitat, organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera, forma part de les propostes culturals al voltant de l’exposició «Jaume Plensa. Poesia del silenci» i tindrà lloc al Foyer del Gran Teatre del Liceu.
L’exposició, que es pot veure a La Pedrera fins al 23 de juliol, irradia a tot Barcelona fent xarxa amb institucions culturals de referència per oferir propostes que aporten noves mirades i estableixen diàlegs amb altres disciplines.
La Fundació Catalunya La Pedrera organitza, en col·laboració amb el Gran Teatre del Liceu, “Paisatge musical de la poesia del silenci de Jaume Plensa”, una sessió poètica i musical que recorre i descriu de manera sonora —amb paraula, veus i música— l'univers artístic de Jaume Plensa, a través de les interpretacions musicals del Quartet Casals i del cor Jove Capella Reial de Catalunya i amb la recitació de textos literaris per part del poeta Manuel Forcano.
La poesia que destil·la l'escultura de Jaume Plensa és fruit d'una inspiració que s'arrela fort tant en la literatura com en la música d'autors i d'èpoques diverses. L'acte repassarà alguns d'aquests referents literaris i musicals que acompanyen, de manera indissociable, la bellesa i la serenitat de les seves creacions.
Aquesta vetllada de música i poesia tindrà lloc el dimecres 17 de maig a les 20h al Foyer del Liceu i forma part del projecte “Exposició expandida”, que consisteix en una sèrie de propostes culturals que la Fundació Catalunya La Pedrera realitza al voltant de l’exposició «Jaume Plensa. Poesia del silenci» en col·laboració amb les principals institucions culturals de referència, per oferir noves mirades i establir diàlegs amb altres disciplines.
La Fundació Catalunya La Pedrera també s’ha unit amb el Palau de la Música, el DocsBarcelona, l'Ateneu Barcelonès, la Biblioteca de Catalunya, el Museu Egipci, la Galeria Senda i l'ESMUC.
Manuel Forcano (Barcelona, 1968)
És escriptor i traductor de l'hebreu, autor de reculls de poesia com El Tren de Bagdad (Premi Carles Riba de Poesia 2003), Estàtues sense cap (2013), A tocar (2019), i l'antologia Arabesc (2022). La seva poesia, sempre senzilla de to i de formes, té com a grans temes l’amor i el desig, així com l'evocació de l'antiguitat com a contrast amb la vulgaritat del present. La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes com l'hebreu, l'àrab, el francès, l'anglès, l'italià i l'alemany.
Quartet Casals
D’ençà que va guanyar els primers premis en els concursos internacionals de Londres i d'Hamburg, el Quartet Casals, fundat el 1997 a l'Escuela Reina Sofía a Madrid, ha estat convidat de regularment a les sales de concerts més prestigioses del món incloent-hi Carnegie Hall (Nova York), Philarmonie (Berlín), Cité de la Musique (París), Konzerthaus and Musikverein (Vienna), Concertgebouw (Amsterdam) i Suntory Hall (Tòquio) entre altres moltes ciutats del món. El més destacat de les seves últimes temporades inclou el cicle dels 10 darrers quartets de Mozart a la Pierre Boulez Sall a Berlín, ‘Absolute Jest’ de John Adams amb l'Orquestra Simfònica de Barcelona així com gires per Europa i Amèrica del Nord.
Jove Capella Reial de Catalunya
La Jove Capella Reial de Catalunya és una iniciativa de Jordi Savall i Lluís Vilamajó, amb la intenció de promocionar una nova formació vocal professional per oferir un repertori musical amb les veus de joves cantants de la Fundació Centre Internacional de Música Antiga. La intenció de La Jove Capella Reial de Catalunya és arribar a un públic ampli i divers amb repertoris atractius de música històrica i contemporània en tot tipus de sales de concert i espais històrics d'arreu del país i del món, i així ajudar els joves músics en la seva promoció professional i consolidar les seves carreres musicals.
Altres propostes de “l’Exposició expandida”
En el marc del Festival Internacional de Cinema Documental de Barcelona, DocsBarcelona, el divendres 19 de maig es presentarà a La Pedrera el projecte audiovisual «Jaume Plensa. Poesia del silenci» creat amb motiu de l’exposició, realitzat per Josep Maria Civit i coproduït per la Fundació Catalunya La Pedrera i Minimal Films.
El 4 de juliol, el Palau de la Música oferirà un concert amb una selecció de la Música callada de Frederic Mompou, a càrrec del pianista Emili Brugalla. Escrivint sobre Música Callada, Mompou va dir: «Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La seva emoció és secreta i solament pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la gran bòveda freda de la nostra soledat»
El dimarts 6 de juny, la Fundació organitza una segona visita dialogada amb el Museu Egipci de Barcelona, “Plensa sota la mirada egípcia”. Es tracta d’una visita a La Pedrera i al Museu Egipci que proposa un diàleg obert entre una selecció d’obres de l’exposició de Jaume Plensa i una tria de peces del Museu Egipci de Barcelona.
Un exercici creatiu que relaciona els antics egipcis amb l’obra contemporània i que acabarà amb una copa de cava a la terrassa del Museu Egipci.
El dijous 29 de juny, la Galeria Senda proposa una passejada cultural per seguir l’empremta de Jaume Plensa a Ciutat Vella. Una ruta que començarà a la Galeria Senda, on és podrà veure l’obra “Do you kill? Do you lie?”(1999) entre d’altres, i que ens portarà del Palau de la Música al Liceu passant pel passeig del Born per veure obres a l’espai públic on l’artista ha deixat la seva signatura al barri: Born (1992), Carmela (2015) i Constel·lacions (2022).
Per finalitzar, el dimarts 18 de juliol L’Ateneu Barcelonès presentarà “Plensa amb els poetes. Paraules i escultures”. L’acte oferirà un diàleg de l’artista amb els versos d’alguns dels poetes que més l’han inspirat com William Blake, William C. Williams, Elias Canetti, T.S. Eliot o Vicent A. Estellés.
Durant el mes d’abril va tenir lloc la conversa entre l’artista i el comissari Javier Molins a La Pedrera, la jornada de portes obertes de la Biblioteca de Catalunya en l’òrbita de l’exposició, la primera visita al Museu Egipci, que va relacionar l’obra dels antics egipcis amb la contemporània, i una visita familiar a la sala d’exposicions de La Pedrera.
«Jaume Plensa. Poesia del silenci» a La Pedrera
L’exposició «Jaume Plensa. Poesia del silenci», que es pot visitar a La Pedrera fins al 23 de juliol, recull prop d'un centenar de peces de l'escultor des de 1988 fins l’actualitat i s'articula entorn a les relacions entre l'univers creatiu de l'artista i la lletra com a element constitutiu de la seva obra. La relació de Plensa amb la literatura, en especial amb la poesia, és el fil conductor de la mostra.
La retrospectiva inclou tant l’obra de gran i mitjà format com l'obra més íntima realitzada en petit format. Juntament amb la presència de la literatura, i en especial la poesia, com a font d'inspiració, també hi són presents altres constants temàtiques a la seva trajectòria com el silenci, el somni i el desig, la música i la família.
Fora de la sala d'exposicions, a diversos espais de La Pedrera, també hi ha instal·lades deu peces de mitjà i gran format. Al Terrat, Silent music IV (2019) i Day-night (2012); als patis Overflow (2023) i Together (2014), aquesta última realitzada per a la mostra que va tenir lloc a l'Abadia de San Giorgio Maggiore durant la Biennal de Venècia (2015). A les Golfes, tres versions d’Hortensia (2022), dues de bronze i una de fusta; i dues de Martina (2021), una de de fusta i l’altre de bronze. I al carrer, davant de la façana de La Pedrera, Flora (2021).
D’aquesta manera s’estableix un diàleg íntim i únic entre les obres de Jaume Plensa i l'emblemàtic edifici de l'arquitecte Antoni Gaudí.
«Et convido que imaginis el silenci»
«El poeta és l'ànima d'una societat»
Jaume Plensa
Fundació Catalunya La Pedrera
Des de la Fundació Catalunya La Pedrera s’impulsa la transmissió del coneixement i es dona suport al talent i la creació a través d’experiències expositives. Es creu fermament que la millor manera de construir projectes culturals rellevants és establint col·laboracions amb les principals institucions culturals del país.
