Els ranunculites demostrem qui mana en el món

Eeeiiiii famílieees!

Avui dia 29 de juny ens ha tocat als ranunculites de BioEvo fer el blog (el millor grup, que es passa més hores passejant pel camp que no pas fent classe). Aquest matí ens hem aixecat tots els projectes per a fer una excursió fins al cim de Quartiules. L’excursió ha estat llarga i intensa.

Per sort, amb el cansament, els físics han deixat de fer-se preguntes retorçades i sense resposta, la qual cosa ens ha sorprès a tots.

Per altra banda, el grup de BioMol ha continuat tan avorrit com sempre i anava caminant al darrere de tot, intentant descobrir què és realment la biologia (nosaltres ja ho sabíem).

Els de fotosíntesi han gaudit del bon dia i han passat desapercebuts mentre, com formiguetes, intentaven fer cim (els hi falta muntanya en comptes de teoria, pobrets).

Els de satèl·lits, tot i que no ho volen acceptar, s’ho han passat pipa i tenen ganes de repetir i orbitar de nou el Quartiules (així també s’han relacionat amb gent que no estigui a darrere d’una pantalla).

Per fi, els d’astro han pogut veure la llum del sol i absorbir una mica de vitamina D (ja tocava). No sabem com, però tenien prou energia per fer la ruta.

Finalment, però no menys important (de fet, els que més), els ranunculites hem gaudit com sempre de cada sortida a l’exterior, sense cansar-nos, mentre conversàvem i resolíem enigmes (no som uns fluixetes com la resta). Ha sigut un gran dia en què hem pogut demostrar els nostres coneixements de la naturalesa i biodiversitat i hem vist uns bous barallant-se per les seves vaques (si, això és rellevant…).

Hem arribat al primer refugi. Després de veure’ns 40 ampolles no ens hem aturat. La pitjor part la teníem davant, el pic. Amb una inclinació brutal (la qual segurament han calculat els físics), hem estat capaços de superar-ho i finalment, nosaltres, les ranunculites hem arribat els primers al cim (lògicament).

Un cop hem arribat a MónNatura després de la sortida, ens quedava una tarda sencera per omplir i descansar, menys els de física, que mai descansen. Alguns s’han dedicat a jugar a escacs, a cartes, fer música o simplement fer safareig sobre tot el que passa.

Quan la llum ja començava a minvar uns quants de BioEvo, juntament amb algun infiltrat, hem anat a buscar daines a una cabanya d'observació mentre la resta gaudia d’una tarda tranquil·la a la casa. De camí ens hem afartat d'aiguamolls, però alguna daina curiosa ha fet que els nostres esforços valguin la pena. Val més veure daines amb els peus plens de fang que no veure-les.

I com tot dia es mereix, hem acabat amb la caixa de gossip i una sorpresa especial per l’Enric, que avui feia anys.

Per acabar, voldríem acomiadar-nos i donar les gràcies a una fantàstica professora de la qual hem pogut gaudir de la seva companyia, coneixements i grans consells. Maria, t’estimem!!! Et trobarem a faltar mooolt!!!