Estany d'Ivars i Vila-sana
«L’aigua és vida» és una afirmació que pren un sentit singular en el cas de l’estany d’Ivars i Vila-sana. Situat al cor de la comarca del Pla d’Urgell, al país dels secans, l’estany va dinamitzar la vida social, cultural i econòmica, fins que va ser dessecat l’any 1951 per convertir les terres en camps de conreu. Conegut arreu per l’abundància d’ocells aquàtics, l’estany ha tornat a esdevenir en els darrers anys un dels espais humits més emblemàtics de Catalunya, gràcies a un ambiciós projecte de recuperació demanat des de la població mateixa i encoratjat pel record que perdura del paisatge que va ser.
TOTS ELS ESPAIS DE LA XARXAGeologia
Aquest estany es troba en el centre de la conca de l’Ebre. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sud-est. En el seu inici, estava ocupada pel mar i s‘hi dipositaven sediments marins. Poc a poc aquesta conca es va anar tancant i s’hi van dipositar guixos i sals. Finalment (a l’Oligocè) va quedar tancada del tot i es va acabar d’omplir de sediments continentals.
En general, la morfologia és molt suau amb pocs relleus destacables. Hi discorre el riu Ebre i els seus afluents, essent el més important el Segre. En aquesta zona, el paisatge és molt pla, i hi abunden els sediments aportats pels rius (sorres i graves). Aquesta morfologia de plana fluvial, propicia l’existència de llacunes, com la d’Ivars.
És una llacuna endorreica, estacional, i originalment d’aigua salobre, de les que abundaven a la depressió de l’Ebre i aquesta era la més gran de Catalunya. Cap a 1862 aquest espai va ser reconvertit en un gran dipòsit d’aigua de rec, provenint del recentment construït Canal d’Urgell. És, per tant, un exemple d’un paisatge humanitzat i viu.
Amb la col·laboració de
