Montserrat-Coll de Can Maçana

El Coll de Can Maçana es troba en el vorell sud de la conca de l’Ebre, en les proximitats de la serralada Prelitoral. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus, al nord, i la serralada Prelitoral, al sud i sudest. Aquesta conca estava ocupada pel mar, però en els seus vorells s’hi dipositaven sediments arrossegats per rius que provenien dels relleus que s’estaven formant. Montserrat era el centre d’un ventall al·luvial on s’hi dipositaven centenars de metres de materials grollers, que posteriorment ens han donat als conglomerats montserratins. Aquests sediments grollers passen cap al centre de la conca a sediments fins (argiles, margues i capes de gresos).

La muntanya de Montserrat no està formada per la tectònica sinó per l’erosió diferencial entre roques dures (conglomerats) i roques més toves (argiles i gresos). La seva forma característica és el resultat de l’acció de l’aigua, sobre els conglomerats, que s’infiltra a través d’una xarxa espessa de diàclasis (fractures) que clivella les roques montserratines.

En el coll de Can Maçana, les roques aflorants són argiles i capes de gresos i conglomerats que provenen del centre del ventall al·luvial de Montserrat. Si ens desplacem cap el centre del massís (Serrat de la Portella o regió d’Agulles), cada cop trobarem més conglomerats massissos amb les seves formes característiques d’agulles i canals. El camí que porta cap al Coll de la Portella i Refugi Vicenç Barbé, ens permetrà gaudir i observar aquestes roques endinsats en uns relleus que contrasten amb les zones més planes que ens envolten.

Tota la Muntanya de Montserrat està considerada Espai d’Interès Geològic (geozona 224) pel Departament de Medi Ambient i Habitatge. 

Espai inclòs en el GeoParc de la Catalunya Central