Muntanya de Puigventós

El Puig Cendrós i el Puig Ventòs, són punts culminats de la serralada Prelitoral, que ens donen unes excel·lents vistes, al sud, la plana de la depressió del Vallès-Penedès, i, al nord, els relleus suaus de la conca de l’Ebre on destaca la muntanya de Montserrat. La serralada Prelitoral, encara que més modesta, es va formar al mateix temps que els Pirineus, durant l’orogènesi alpina. La compressió tectònica va donar lloc a que les roques del Paleozoic i del Mesozoic (Triàsic) s’aixequessin lentament i encavalquessin per sobre del materials del Terciari de la conca de l’Ebre.

Les roques que hi afloren són pissarres i roques metamòrfiques del Paleozoic, gresos i argiles vermelles i calcàries del Triàsic. Cap el nord del Puig Cendrós, afloren gresos, argiles i conglomerats del Terciari de la conca de l’Ebre.

Degut a la tectònica, les capes del Triàsic estan molt inclinades o verticals, igualment que les capes del Terciari en el seu contacte amb elles, però cap al nord, les capes terciàries es van disposant cada cop més horitzontals.

El paisatge, cap el nord, està marcat per la presència del massís de Montserrat, una muntanya no formada per la tectònica sinó per l’erosió diferencial entre roques dures (conglomerats) i roques més toves (argiles i gresos). La seva forma característica és el resultat de l’acció de l’aigua, sobre els conglomerats, que s’infiltra a través d’una xarxa espessa de diàclasis (fractures) que clivella les roques montserratines.

Degut a les seves característiques geològiques singulars ha estat declarat Espai d’Interès Geològic pel Departament de Medi Ambient i Habitatge (geozona 327).

Espai inclòs en el GeoParc de la Catalunya Central