Bosc de Tosca

El Bosc de Tosca es troba en el vorell nord de la conca de l’Ebre, al peu dels relleus pirinencs de l’Alta Garrotxa. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sudest. Els sediments del Terciari són, principalment, margues, gresos i conglomerats i poden tenir un origen marí o continental.

En temps més recents (Neogen), nombroses falles normals van tallar els relleus preexistents, donant lloc a fosses tectòniques i a la costa actual. Aquestes mateixes falles van permetre l’ascens del magma, de tipus bàsic, a la superfície. Aquests fenòmens van originar nombroses colades de laves i els edificis volcànics de la regió volcànica d’Olot.

La interacció de les colades de laves i la xarxa hidrogràfica va donar lloc a volcans explosius i a barratges dels rius. Aquest és el cas de les planes d’en Bas i de la Pinya formades pels sediments que van omplir una presa natural del Fluvià originada per colades de lava, com la del Bosc de Tosca, datada en uns 17.000 anys i que provenia del volcà Puig del Croscat.

S’hi poden observar una gran quantitat de roques volcàniques de diverses mides i formes. Són piroclastos que poden tenir moltes vesícules o sigui bastant porosos (pedra tosca , d’aquí ve el nom del bosc), o més massissos, com les bombes volcàniques. També s’hi poden veure uns petits montículs anomenats tossols, formats quan la colada de lava s’emplaçà a sobre d’un llac o superfície humida i forma una gran bombolla de gas que bomba la capa de lava.