JA QUEDA POC… HIGGS!

Hola, famílies! Vinga, va, que això s’acaba! Sabem que teniu ganes de veure’ns i nosaltres a vosaltres (tot i que no volem marxar).

Avui ha sigut un dia molt actiu pels vostres narradors: els gats de Schrödinger. Al matí, vam baixar preguntes del nostre estimat Mur de les Preguntes (ja era hora!) i ens vam embarcar en una preciosa aventura on coneixeríem els voltors (no literalment). Llavors, un cop allà, el Charmere i el Higgcel van aprofitar per a fer-nos una classe de teoria sobre la càrrega de colors. Per tornar, ens van llançar una pregunta que havíem de respondre sols caminant pel bosc: Com sabem que s’expandeix l’univers? Arran d’això, una companya va tenir una experiència mística amb la immensitat del nostre cosmos i el sentit de la nostra existència (#lavidaésmeravellosa). A la tarda, vam parlar sobre la teoria de camps i HIGGS!!!

En segon lloc, ens toca parlar dels nostres companys d’astro, que han pogut dormir més aquestes últimes nits. Avui han tingut el cap als núvols més que mai, i han estudiat els exoplanetes. A més, han estudiat un fenomen meteorològic: els núvols! Ens han convidat a veure com es formen i ens hem adonat que tenen moltes semblances amb el nostre projecte. Junts, després de molta estona mirant fixament una caixa buida sense esperança, vam poder observar la traça de muons i electrons (ergo la família de la Gal·la i la Lorna).

El grup excursionista oficial de JiC (Bioevo) avui se’ls veia més ensopits. No han marxat a fer cap ruta per a veure daines o caquetes de guineu, sinó que han estat tancats a la classe, fent teoria. Per fi, ja els hi tocava!!! Després de repassar els aspectes teòrics de l’evolució, han passat la tarda amb l’ordinador, en principi fent programació (tot i que en el fons sabem que han estat preparant diverses cançons).

Pels de satèl·lits avui ha estat un gran dia, per fi han llançat el seu satèl·lit! Llàstima que hagi estat un dia tan ennuvolat i plujós, just el dia que decideixen fer alguna cosa se’ls complica la situació… És broma! No us enfadeu enginyers, esperem que us hagi anat superbé el vostre llançament, ja ens explicareu (;

Els de Bio Mol (que surten menys de classe que nosaltres), han fet les seves esperades presentacions i han sintetitzat una proteïna. Tot i que podem afirmar que tampoc han fet gran cosa, perquè des del bosc dels voltors se sentia la música country, diuen haver començat a crear nano màquines (feu veure que ho enteneu, com nosaltres).

No ens oblidem dels de fotosíntesi! Per a sorpresa de tots, no han fet teoria i han fet una placa solar capaç de seguir el sol per optimitzar l’energia que ha absorbit. No només això sinó que també han fet un pedazo d'espectrograma (els de fotosíntesi són unes màquines) que sincerament no entenem els detalls.

A la tarda, abans d’endinsar-nos en melodies i ones de so, vam fer una activitat única: consistia en el llançament de coets handmade per projectes que hem estat treballant a classe (tot i que tots sabíem que els de satèl·lits guanyarien. #injustícia #tenenunamalditaplacadellençament). Tot i que el nostre coet no destaqués per potència, sens dubte vam tenir el mateix impacte gràcies a les nostres actuacions de sardanes i castellers, tot reivindicant la cultura catalana. 

A la nit, ens hem reunit tots junts a gaudir de la música. El grup de músics de JIC, ens van tocar i cantar l’himne dels pirates del musical Mar i Cel. Tot seguit han sortit les noies de Bio Mol hi han cantat una sèrie de cançons molt boniques. Posteriorment, un cop el talent musical se’ns va acabar, vam començar a entrar els grups, vam ballar des de country fins al “baile del cuadrado”. Finalment, vam sortir els millors, els de física, que fent un homenatge al tretzè aniversari del bosó de Higgs (per fi entra a l’adolescència), vam fer un mix de tres cançons amb obres de teatre, per a reivindicar la importància d’aquest bosó.

Per a acabar, us compartim la nostra cançó en honor a aquest bosó, que des de sempre, fins i tot quan no coneixiem la seva existència, ens ha donat el més preciat que tenim: un temps en el què estar.

“No rompas más, mi pobre Higgs bosón,

debes darle masa a mi electrón.

Aguanta un poco más, mi pobre Higgs bosón,

tienes que darme masa, por favor.”