Els gats d'Schrödinger arribem a les estrelles

Hola, famílies!!! 

Avui ens ha tocat a la secta oficial de JiC (els físics) escriure el blog (per fi un moment del dia que no parlem de partícules). Estem molt cansats d’ahir a la nit, quan vam acompanyar als nostres de companys de bioevo a captar sons de ratpenats, cosa la qual no vam entendre (ni nosaltres ni ningú), ja que estàvem massa pendents dels fotons que emetia cap al cel l’espasa làser del Pere.

Ara us posarem una mica al dia del que fem, esperem que ho entengueu (no com els nostres companys d’altres projectes quan parlem de qualsevol cosa).

Començarem per nosaltres mateixos, que som el centre de l’Univers (recordeu, companys i companyes, que sense la física de partícules allò que estudieu no existiria… De res!).

Avui hem treballat els diagrames de Feynmann (nosaltres tampoc ho entenem, no us preocupeu), cosa que va relacionar ahir un company amb una experiència traumàtica a Barcelona (#SuPrimo). I a la tarda, ens hem transportat en un patinet còsmic a les estrelles. Com els quarks, estem flipping!

Seguirem amb els zombis, és a dir, els nostres companys d’astro, que aquests últims dies han sobreviscut a base de cafè. Avui han parlat sobre teories de simulacions que més endavant portaran a la pràctica mitjançant l’edició d’un programa existent canviant algunes variables. Se’ls veu dormir menys del que dura una partícula virtual (és una broma interna, no ens odieu).

Continuem amb els satèl·lits, que no ens cauen tan malament, però pobrets, només els han donat un dia per dissenyar el satèl·lit (ningú sap que han estat fent fins ara). També han parlat sobre brossa espacial i teoria sobre els mateixos satèl·lits.

En següent lloc, tenim els minions (biomol). Aquests s’assemblen a nosaltres perquè estudien coses que no es veuen, però no molen tant perquè no mediten a la pedra al matí ni neden en piscines olímpiques de neutrins. No tenim molt clar el que fan, però afirmen que han repassat l’estructura i funcions de les proteïnes, i han seqüenciat l’ADN del llevat.

Els nostres companys raniculitas (els de bioevo es fan dir així per ser guais) porten tot el dia d’excursió caçant invertebrats per després mirar-los al microscopi. Semblen fotons, no paren mai quiets.

Per últim, les plantetes (els de fotosíntesi). Per aquests sentim un especial carinyo (és broma, evidentment odiem els químics). Com cada dia, han estat fent molta teoria (diuen que han estudiat una presentació de 63 diapositives, però nosaltres no ens ho creiem, els químics no penquen tant). Avui els perdonem perquè han reivindicat el paper de la dona a la ciència, però demà ens oblidem d’aquest afecte momentani. 

Abans d’acabar (que som molt pesats), avui ens han fet una xerrada sobre la importància de l’entorn on estem, la qual cosa ens ha fet apreciar la biodiversitat de la zona.

I ara sí que si, per acabar, ens agradaria dedicar unes últimes paraules al gluó que ens ha mantingut units i que ens ha ensenyat la força més important de totes; la de l’amor. Sebastián, moltes gràcies per haver-nos acompanyat (i aguantat) durant aquesta setmana. Ets el peix que ens ha ensenyat que existeix l’aigua.