Xavier Miserachs. Epíleg imprevist

Xavier Miserachs (Barcelona, 1937-1998) va ser el membre més jove d'un col·lectiu que, al final dels anys cinquanta, va recuperar la creativitat i la innovació en la fotografia aplicada, el rastre de la qual s'havia perdut després de la Guerra Civil. Va dur a terme una ruptura en clau de modernitat que va superar l'estretor de la censura franquista i la precarietat de l'autarquia. Va abandonar els estudis de medicina quan va descobrir la seva vocació de reporter i es va dedicar professionalment a la fotografia amb la creativitat i la passió d'un pioner. Gràcies a la sensibilitat envers l'humà, el  sentit de l'humor i la intel·ligència de Miserachs, els seus reportatges tenen la força d'uns assajos crítics propers a l'autobiografia, de manera que la seva obra constitueix una semblança de la segona meitat del segle xx, així com el retrat viu i fresc de l’actitud del fotògraf davant la vida.

Aquesta exposició fa un recorregut pel temps que li va tocar viure a través del seu estil, els seus interessos íntims, els reportatges i els retrats lligats a la història de la segona meitat del segle xx, els gèneres i les diverses aplicacions de la fotografia, les tècniques i, sobretot, l'evolució d'una mirada compromesa i reflexiva, sempre de complicitat amb el públic més que no pas amb el tema. Una selecció d'imatges del seu arxiu ingent que per primera vegada s'ha tingut en compte de manera global: de les fotos de l'amateur a les del professional, del blanc i negre al color, i de l'experimentació a la feina per encàrrec, per completar els tòpics que  han fet d'aquest jove autor tot un clàssic.