ELS CAMINS DE L'ABSTRACCIÓ, 1957-1978

ELS CAMINS DE L'ABSTRACCIÓ, 1957-1978

Diàlegs amb el Museo de Arte Abstracto Español de Conca

L'Espanya dels anys cinquanta, en ple franquisme, i l’Europa posterior a la Segona Guerra Mundial veuen néixer una pintura radicalment diferent de la del període d'entreguerres. Al cubisme i al surrealisme els succeeixen l'informalisme europeu i l’expressionisme abstracte americà, que qüestionen la forma i la matèria pròpia de la pintura. Així, una nova generació d’artistes va revolucionar l’art i va obrir nous camins per a l’abstracció. La importància del gest del pintor, l’ampliació de l’espai pictòric i l’ús de nous pigments barrejats amb altres matèries i en altres suports marquen la nova relació de l’artista amb la realitat.

Paral·lelament, com a oposició al caràcter emocional, violent i individualista de l’expressionisme abstracte, i a les tendències informalistes, apareixen a final dels anys cinquanta un seguit de moviments que s’expressen també en l’àmbit de l’abstracció però que busquen l’harmonia i l’ordre en la geometria, en els contorns nítids i en els colors purs, i experiències cinètiques que incorporen una reflexió sobre l’espai i el moviment.

L’exposició «ELS CAMINS DE L'ABSTRACCIÓ, 1958-1977. Diàlegs amb el Museo de Arte Abstracto Español de Conca» s’articula a partir dels importants fons del Museu d’Art Abstracte de Conca creat el 1966 pel pintor i col·leccionista Fernando Zóbel, i gestionat des de 1981 per la Fundación Juan March. La mostra posa en relleu la significació d’aquest museu del qual Alfred H. Barr, fundador i primer director del MoMA, va dir el 1967 que era «el petit museu més bonic del món», alhora que també presenta la varietat i la complexitat de les diverses formes que va adoptar l’abstracció durant la segona meitat del segle xx, i mostra les seves principals tendències en els àmbits nacional i internacional, com ara l’informalisme i l’expressionisme abstracte, l’abstracció geomètrica, l’art òptic-cinètic o la pintura de camps de color.

La selecció, que compta amb una setantena d’obres, inclou obres d’artistes espanyols amb prestigi internacional, com ara Antonio Saura, Manolo Millares, Rafael Canogar, José Guerrero, Equipo 57 o Pablo Palazuelo, i també dels principals representants de l’informalisme català, com ara Antoni Tàpies, Modest Cuixart, Joan Josep Tharrats, Josep Guinovart o Albert Ràfols-Casamada, entre d’altres. En la seva presentació a La Pedrera, la mostra es complementa amb un diàleg amb alguns dels principals artífexs internacionals a través de l’obra d’artistes com ara Jackson Pollock, Lee Krasner, Willem de Kooning, Helen Frankenthaler, Jean Dubuffet, Hans Hartung, Alberto Burri, Alexander Calder, Ad Reinhardt, Esteban Vicente o Mark Rothko.

Exposició organitzada per la Fundació Catalunya La Pedrera i la Fundación Juan March.

Comissariat: Manuel Fontán del Junco, Sergi Plans i Marga Viza. 

Crèdit de la imatge:

Mark Rothko. Untitled,1969. Museo Universidad de Navarra © 1998 Kate Rothko Prizel and Christopher Rothko/VEGAP/Barcelona, 2022