Documental

Neus Ballús ha construït un collage sensorial a través de la veu de l’escultora britànica Barbara Hepworth per exposar la manera com aquesta artista entenia l’escultura.

A «Sculpture, Rock, Myself and the Landscape» les seves obres en pedra són, també, indissociables dels paisatges singulars de Cornualla i dialoguen directament amb les obres fetes pels homes —i potser les dones— de la prehistòria, que, tal com l’escultora, van trobar en la talla de la pedra una manera d’entendre i expressar el sentit profund de la nostra presència a la Terra.

Guió i direcció Neus Ballús

Producció Aitor Martos

Direcció de fotografia i etalonatge Anna Molins

Disseny de so, mescles i so directe Agost Alustiza

Muntatge Tomás Longato

Producció Fundació Catalunya La Pedrera i El Kinògraf

Un projecte de © Fundació Catalunya La Pedrera, 2024

Entrevista amb Penelope Curtis, comissària

“He treballat en escultura tota la meva vida, però mai havia tingut l’oportunitat de fer una exposició sobre escultura en un edifici que es diu La Pedrera, així que de seguida em va interessar utilitzar l’espai i parlar de les columnes de pedra i pensar en aquest lloc com una escultura i com una pedrera en si”, així comença Penelope Curtis, comissària de l’exposició.

Curtis és historiadora de l’art, i exdirectora de la Tate Britain de Londres i del Museu Calouste Gulbenkian de Lisboa. En aquest video ens explica el perquè de l’exposició en pedra i què hi trobarem, així com les particularitats dels artistes i les seves peces, com Hepworth, Moore, Arp, Bourgeois, Chillida, Gabo, Noguchi, Oteiza, Cox, Fabro, Flanagan, Iglesias, Kapoor, Spalletti i Wilding. 

Obra de Barbara Hepworth

Penelope Curtis, la comissària de l’exposició ‘Art en pedra’ ens parla de la peça ‘Large and Small Form, 1943’ de Barbara Hepworth en profunditat. 

Obra de Hans Arp

Penelope Curtis, la comissària de l’exposició ‘Art en pedra’, ens parla de la peça ‘Femme-paysage, 1962’ de Hans Arp en profunditat.

Aquesta peça sembla feta expressament per ser exposada a La Pedrera. Els forats que hi ha a la pedra semblen les obertures dels balcons de l’edifici. 

Obra de Naum Gabo

Penelope Curtis, la comissària de l’exposició ‘Art en pedra’, ens parla de la peça ‘White Stone, 1963-1964’ de Naum Gabo en profunditat.

Gabo era un artista rus que treballava amb el vidre i el metall, però quan va viatjar a Cornualles a visitar la seva amiga Barbara Hepworth va tenir una epifania i va fer diverses peces en pedra.

Obra de Isamu Noguchi

Penelope Curtis, la comissària de l’exposició ‘Art en pedra’, ens parla de la peça ‘Lunar Table, 1961-1965’ de Isamu Noguchi en profunditat.

Estava molt interessat en la mort i la infància com a dicotomia i feia monuments i parcs infantils en espais commemoratius. I aquesta és una peça complexa que combina l’essència del monument tràgic i el joc; però també la terra i l’abús aeri, i el que es pot arribar a fer.

Obra de Louise Bourgeois

Penelope Curtis, la comissària de l’exposició ‘Art en pedra’, ens parla de la peça ‘Point of Contact (Tits II), 1967-1968’ de Louise Bourgeois en profunditat.

A l’artista li encanta fer-se fotos amb escultures sota els braços, tenir els trossos del cos amb ella, com uns talismans. En aquesta peça el punt de contacte són els dos pits junts. No li fa vergonya parlar del cos i fer la connexió a la pedra.

Obra de Henry Moore

Penelope Curtis, la comissària de l’exposició ‘Art en pedra’, ens parla de la peça ‘Oblong Composition, 1970’ de Henry Moore en profunditat.

Als anys 70 Henry Moore era un dels artistes més reconeguts, va comprar una casa a prop de Carrara i va treballar la pedra. Aquesta peça és d’aquella època, quan ja estava al final de la seva carrera, i mostra la relació entre l’arquitectura i la figura.