Reserves de Sebes
L’Ebre, el més imponent dels rius catalans, exposa a l’entorn de Flix bona part del seu potencial. D’una banda, l’aclaparador paisatge del meandre, esculpit pacientment durant milers d’anys, i de l’altra, l’espai humit de Sebes, explosió de verd i de vida, de serenor i de vitalitat.
TOTS ELS ESPAIS DE LA XARXAGeologia
Aquest espai es troba en el vorell sud de la conca de l’Ebre. Aquesta conca es va anar omplint de sediments durant el Terciari, al mateix temps que l’orogènesi alpina anava aixecant els Pirineus al nord i la serralada Prelitoral al sud i sud-est. En el seu inici, estava ocupada pel mar i s‘hi dipositaven sediments marins. Poc a poc aquesta conca es va anar tancant i s’hi van dipositar guixos i sals. Finalment (a l’Oligocè) va quedar tancada del tot i es va acabar d’omplir de sediments continentals.
Aquest espai es situa en el curs baix del riu Ebre, on travessa la serralada Prelitoral i, als pocs quilòmetres, desemboca al mar formant el Delta de l’Ebre. El riu forma amplis meandres i diposita sediments fluvials, principalment argiles, graves i sorres, en forma de terrasses. La dinàmica constant del riu, dona lloc a meandres abandonats, com el que s’observa al sud de Flix, i al seu encaixament en les pròpies terrasses. El nivell actual, que es on creix la vegetació de ribera, està format per llims molt recents i es troba a uns 20 o 30 m per sota de les terrasses altes.
Degut a la construcció de l’embassament de Flix, el perfil d’equilibri del riu Ebre va canviar, es va reduir la velocitat de l’aigua del riu, disminuint també la seva capacitat d’aportar sediments que es dipositen a les vores o les zones protegides. Tanmateix, la regulació artificial del riu pels embasaments de Riba-roja i Mequinensa ha suavitzat el règim d’avingudes i per tant, els dipòsits llimosos on la vegetació es va assentant, són més estables.
Amb la col·laboració de
