Muntanya d'Alinyà

Grandiós escenari i refugi d’espècies emblemàtiques com l’isard o el gall fer, Espai Natura Muntanya d’Alinyà se situa als Prepirineus catalans, l’única regió d’Europa on es poden observar amb certa facilitat les quatre espècies de voltors que viuen a l’Antic Continent: voltor comú, trencalòs, voltor negre i aufrany.

TOTS ELS ESPAIS DE LA XARXA

Fauna i Flora

Les característiques geogràfiques, la marcada variació altitudinal i la diversitat d’actuacions de l’home sobre el medi generen una gran biodiversitat.

Als boscos s’hi troben espècies tan interessants com el gall fer, el cabirol o el picot negre; als prats i matollars hi viuen llebres, conills i guineus; els indrets rocosos acullen isards i talpons de tartera; a les cingleres nien i crien els grans rapinyaires; als rius destaquen la truita autòctona i la llúdriga, i a les basses i aiguamolls el tritó pirinenc i la granota roja.

La riquesa florística de la vall d’Alinyà és notable; els estudis duts a terme per la Institució Catalana d’Història Natural han permès identificar més de 1.000 tàxons de plantes vasculars, comptant-hi espècies i subespècies.

Hi ha diverses raons que justifiquen aquesta riquesa florística: la ubicació geogràfica, una marcada variació altitudinal i la natura calcària del substrat. A més, hi ha una gran diversitat d’hàbitats vinculats a ambients azonals, com els aquàtics, rupícoles, arvenses i antropogènics.

Fauna

Voltor negre

(Aegypius monachus)
És l’ocell més gran d’Europa. Nia sobre els arbres, normalment grans pins i sureres en vessants inaccessibles. A Catalunya es va extingir a principis del segle XIX, i actualment s’està reintroduint als Prepirineus catalans, amb alliberament d’exemplars a Boumort i a la muntanya d’Alinyà

Trencalòs

(Gypaetus barbatus)
D’enorme grandària i silueta esvelta. A la Península només es troba als Pirineus. S’alimenta principalment d’ossos, que s’empassa sencers o trenca deixant-los caure des d’una gran alçada.

Aufrany

(Neophron percnopterus)
El més petit dels voltors europeus. Migrador, passa els hiverns a l’Àfrica. La seva població està disminuint de manera alarmant.

Voltor comú

(Gyps fulvus)
El més comú i estès dels voltors europeus. Cria en grans colònies, en cingleres de roca.

Ase català

(Equus asinus)
Gros, de gran potència, temperament enèrgic i excel·lent conformació, és una raça de ruc de qualitats extraordinàries. Es troba en perill d’extinció.

Isard

(Rupicapra rupicapra)
Àgil i ràpid, de pelatge curt i de color castany, té un parell de banyes amb forma de ganxo molt característiques, presents en ambdós sexes. Passa l’estiu en petits ramats als cims pirinencs, i a l’hivern baixa als boscos.

Flora i vegetació

La vegetació forestal

El predomini forestal de la vall correspon als boscos de coníferes o aciculifolis. Hi trobem tres espècies de pins, dues de corresponents a l’estatge montà –la pinassa (Pinus nigra ssp salzmannii) i el pi roig (Pinus sylvestris)–, i una de subalpina –el pi negre (Pinus uncinata).

La vegetació arbustiva

S’hi pot trobar el boix (Buxus sempervirens), en comunitats diferents segons si l’orientació és solella o obaga. També hi ha garrigues, brolles de romaní i argelagars. Cal esmentar els savinars (Juniperus phoenicea), els matollars oromediterranis d’eriçó (Erinacea anthyllis), els matollars subalpins de ginebró (Juniperus communis ssp nana) i la boixerola (Arctostaphylos uva-ursi).

La vegetació de prat

Hi ha dues comunitats diferents: la jonceda, amb serpoll blanc, que presenta una composició florística singular rica en endemismes (Teucrium polium ssp aragonense, Thymus serpyllum ssp fontqueri), i els prats alpins d’ussona (Festuca gautieri).

La vegetació rupícola

S’han localitzat sis comunitats diferents, amb espècies interessants com l’Antirrhinum molle (endemisme dels Prepirineus centrals), l’orella d’ós (Ramonda myconi) i la corona de rei (Saxifraga longifolia).

Els conreus i els prats de dall

Hi són representats els de secà: olivers i ametllerars, en petites hortes, passant per conreus cerealístics, farratgers i de pastura. El conreu de les patates (localment, trumfos) és característic de la zona, i en especial de les parts més elevades. Un darrer apunt: els prats de fromental (Arrhenatherum elatius), els característics prats de dall dedicats a la producció farratgera, també són presents a la finca.