Del cansament mental al físic

Bon dia, famílies.

Ja que veiem que els altres projectes només es dediquen a difondre #fakenews, hem decidit tornar per posar llum a la foscor (#fotetesforlife).

Avui hem tingut el primer i últim break durant la nostra estada. Per evitar cansar-nos mentalment, ens hem esgotat físicament. En resum: hem fet una excursió tot pujant al Pic de Quartiules.

Hem esmorzat i hem sortit, com era d'esperar, tard. El dia pintava bé. De sobte, hem rebut una mala notícia. La Laia i el Lorenzo, investigadors del nostre projecte, així com en Sebastián, de particuletes ens han dit adeu. Però el més greu: l'Enric, fill dels primers, ens ha abandonat. El nostre company preferit, el millor científic de l'aula, el futur de la ciència... ha tornat a casa seva. Un minut de silenci, si us plau. Ja no tindrem excusa per distreure'ns a classe. Podríem explicar el nostre recorregut des de les planes a través dels peus de la tartera fins als pics rocosos (ma o meno 500 m de desnivell). L'únic que realment cal transmetre, però, és l'impressionant, immens i espectacular, però sobretot escarpat, que ha sigut el camí.

Que en traiem de valor? Ens ha canviat la vida? no. probably not. But STILL:

L'Arnau (el nostre coordinador de lleure i altrament conegut com a bichote) ens ha ensenyat com fer corones de flors. Ha esdevingut la preocupació principal durant la pujada i hi ha hagut algunes creacions molt xaxis, d'altres, han sigut això que se'n diu "contemporànies".

Els entrepans (que eren boníssims → props als cuiners) han impregnat les bosses de paper d'oli i diversos jerseis s'han vist perjudicats. Esperem que les nostres habilitats de neteja ens salvin (poc probable).

Hi ha hagut unes quantes hòsties pel camí. De tota manera, per ser francs, segurament les mereixíem, ja que alguns feien competicions de córrer muntanya avall, fer la croqueta i desafiar la gravetat (sense èxit).

Les tensions interprojectals s'han calmat durant l'excursió. Tot i això, no podem preveure el futur i demà tornem a la rutina...

Us volem explicar que en acabar el dia hem repartit penyores pel joc de la pinça. (Cosa que els nostres companys ineptes (amb carinyo) no s'han molestat a explicar-vos). Veurem com van demà.

Volem donar les gràcies a la Laia i la Clàudia per ser unes guies estupendes que han proporcionat una experiència màgica. I per ensenyar que no s'han d'agafar les granotes. També volem agrair el nostre fotògraf fotete de confiança (l'Isaac) que ha fet un reportatge meticulós (1000 imatges aprox) del recorregut.

Fora de l'excursió hem de comunicar que tots estem atents per adonar-nos del xisme. Hi ha un mercat negre on s'intercanvia informació i l'única moneda són els secrets. Fins i tot els monitors i els investigadors (que òbviament no només estan aquí per ensenyar) estan desesperats per descobrir alguna cosa (literalment fan entrevistes). Aquí quien no corre vuela.

Sembla que això és tot i el dia es fa tard. Molt d'amor des de Món Natura Pirineus,

Els vostres estimats FOTETES #best