BOMBARDEJANT MÓNNATURA!!!

Bona tarda, famílies!!!

El vostre grup preferit de Joves i Ciència (els plasmiditos) ha tornat per explicar-vos com van les coses per MónNatura. Avui ha sigut un gran dia, ple de treball en equip, coets i explosions.

Comencem pel nostre projecte (el millor, sense cap mena de dubte). Aquest matí hem continuat buscant el culpable del robatori de les nostres plaques de Petri. Després d’analitzar mostres d’ADN, a través d’una electroforesi, hem descobert que el culpable era en Camilo, professor de Fotosíntesi. Un cop reclamades les nostres plaques als fotitos i debatre amb els 9 advocats del Camilo, hem estat aprenent sobre proteïnes amb bioinformàtica. Al llarg d’aquests dies també ens hem adonat de la quantitat d’oportunitats que ens depara la ciència. Avui el Roger ens ha explicat la quantitat de projectes als quals podem accedir per tal de fomentar el nostre interès per la ciència. Alguns a escala nacional i d’altres a l’altra punta del món (moltes gràcies, Roger!).

Els que encara es pensen que poden arribar a la Lluna (els de satèl·lits), han utilitzat les ones d’un d’aquests aparells per reconstruir una fotografia de la península. En definitiva, com han vist que no podran enviar el seu, s’han resignat al plagi. No obstant això, al llançament de coets sí que han remuntat el nivell (s’ha notat que l’únic que fan és treballar coses sobre els satèl·lits). Després ho expliquem amb més detall.

Aquest matí, els de física, que diuen ser la millor disciplina científica (clarament no ho són), han estudiat una de les coses que més esperaven: la Teoria de la Relativitat. Han hagut d’esforçar-se molt per intentar entendre-ho (espòiler: no ho han entès). Els ha costat tant que han hagut d’emplenar tres vegades la pissarra, i com que encara necessitaven més espai, també han hagut d’escriure per les finestres (sincerament, no ens esperàvem menys d’ells). Quan ja estaven esgotats de tanta teoria, han fet una visita als d’astro per observar una cambra de boira. Segons el que expliquen, ha estat gràcies a ells que els “muons” han començat a aparèixer “a saco”. Demà estudiaran (i intentaran entendre) la teoria quàntica (potser se’ls desfà el cervell i ens quedem sense particulites).

Avui les estrellitas han treballat l’astrofísica d’altes energies i ones gravitacionals i, just després, han decidit fer una cambra de boira. Utilitzant gel sec, un metall i una caixa amb aigua calenta, han aconseguit veure moltes partícules. La teoria del costat més bèstia de l’univers, és a dir, forats negres, com es poden generar diferents rangs d’ones no visibles, diferents fonts d’energia a l’espai, els raigs còsmics, les estrelles de neutrons i nuclis de galàxies actius (més productius no podrien haver estat).

Els bichitos han estudiat els arbres filogenètics, per determinar l’origen de les diferents espècies que ens envolten. Seguidament, han intentat ajuntar el forward i el reverse de l’ADN, però com no saben fer-ho al laboratori (a diferència del millor grup: biomol), han hagut de representar-lo mitjançant un programa bioinformàtic. Definitivament, no és la millor manera de desconnectar de les pantalles. Però també s’ho han passat molt bé, amb el seu nou himne: Verdiciu. Tot i que mai no arribarà ni a les soles de les sabates del nostre, The Plasmid Rap, però tampoc podíem esperar molt més d’ells, si l’únic que fan és matar bitxitos.

D’altra banda, els fotitos han estat força temps aprenent sobre com fabricar carbon-based materials fent ús de la llum solar. Diuen que aquests materials, una vegada siguin degradats, podran utilitzar-se com a combustible! A més, en Camilo es va veure obligat a tornar-nos les nostres plaques de petri (el vam enxampar gràcies a la nostra gran alidada: l’electroforesi). Tot i que si hem de ser del tot sincers, els fotitos s’han passat gairebé migdia ballant.

Després de dinar, en lloc d’anar a autotorturar-nos fent teoria, com fem normalment, tots els participants de JiC hem participat en una gimcana.  Tot va començar fa un parell de dies, quan vam rebre uns paperets que vam haver d’associar per formar els grups. Hi havia conceptes molt estranys, però gràcies a l’ajuda d’alguns companys, i dels increïbles poders de l'Excel, hem aconseguit fer els grups. Ens ho hem passat molt bé intentant superar les dotze proves dels diversos projectes, entre les quals hem trobat preguntes de tota mena, com la mesura de tot el material genètic de tota la humanitat o quants cops veuen sortir el sol els astronautes de la ISS (International Space Station). Tot i que hi havia reptes complicats, els hem pogut superar gràcies al fet que en cada grup hi havia un integrant de cada un dels projectes. Ha sigut una gran oportunitat per conèixer, encara millor, gent d’altres projectes i d’intercanviar coneixements entre nosaltres. Avui, molts de nosaltres hem pres consciència de l’enorme quantitat de coses que hem après aquí.

El grup guanyador ha rebut un gelat cadascú per part del Pau Sebastià. Un crack.

A les sis, després d’un bon berenar, hem llançat els coets que ahir vam preparar per projectes. Hem d’admetre que els que es creuen que poden arribar a la Lluna avui quasi ho aconsegueixen, ja que el seu coet és el que ha arribat més lluny (recordeu: quasi). Els de biomol, naturalment també hem fet un coet genial, que no ha arribat tan lluny, però estava fet amb molt d’amor.  Els d’astro quasi causen l’explosió de MónNatura, intentant fer servir el gel sec que els hi havia sobrat de la cambra de boira (han passat d’estudiar les estrelles a estudiar les bombes, un canvi sorprenent però compatible).  S’ha de dir que els que quasi arriben a la lluna (satèl·lits) també han fet explotar un dels seus coets (la pressió era massa forta). Esperem que la fama no els hagi pujat massa al cap. Els fotitos i les particulitas també han jugat amb productes químics. No han tingut tant d’èxit (quasi hi ha una catàstrofe amb àcid clorhídric amb el coet de física), però els coets dels fotitos estaven molt ben decorats, amb les cares dels seus professors. En canvi, els bichitos també han fet com nosaltres, utilitzant un compressor pel llançament. Entre biòlegs ens entenem. Durant les explosions, un gran grup de gent s’ha posat a ballar al Just Dance (siguem sincers, les explosions molaven molt més).

Aquesta nit ens espera un vespre molt emocionant a tots, ja que toca la Star Party. Els nostres companys d’astro ens explicaran per petites estacions tot el que han fet durant aquests dies. Esperem que els núvols ens deixin veure la Via Làctia.