Geologia

A la zona del Delta de l’Ebre, al marge intern del delta que constitueix el límit entre els materials aportats pel riu i els materials que conformen els relleus interiors, apareixen tot un seguit de surgències d’aigua dolça anomenades ullals, que tenen una forma més o menys  circular amb un diàmetre comprès entre els 3 i 50 m, i una fondària variable entre 2 i 7m. L’origen d’aquestes surgències és l’aigua dels aqüífers provinents dels relleus propers del Massís dels Ports o del Montsià, on l’aigua de pluja s’infiltra per la naturalesa kàrsica del terreny, i circula pel nivell freàtic fins que es troba els materials que constitueixen el delta, impermeables i saturats d’aigua, que fan aflorar l’aigua i ens formen aquestes basses. És característic el bosc de ribera i les torberes que els envolten, i es troben més o menys alineats entre Sant Carles de la Ràpita i l’Ampolla, on es poden destacar el ullals de Panxa, d’Arispe i Baltasar  o de la Carrova, tot i que n’hi ha més, alguns que ja no són funcionals però que es poden identificar per les restes de torberes.