És important conèixer i gestionar bé els boscos per adaptar-los a un clima canviant i garantir el seu futur

Avui els boscos catalans es troben en expansió. A causa del progressiu abandó de la seva explotació, que no ofereix la rendibilitat del passat, han envaït antics conreus i recobert vessants pasturats fins fa poc. Això s’ha traduït en l’aparició d’immenses masses boscoses contínues, de les quals gairebé no es té cura, que generen una alta càrrega combustible.

A més, en els darrers temps, els boscos s’han convertit en apreciats espais de lleure on tothom té accés. És important, doncs, conèixer i gestionar bé els boscos per prevenir desastres potencials i obtenir-ne el màxim profit.

Reserves forestals

reserves forestals

Són àrees de bosc madur i per tant, tenen unes característiques molt diferents a les que presenten boscos més joves o gestionats de manera intensiva. L’objectiu és conservar i garantir la pervivència d’aquests boscos madurs i els seus valors.

La Fundació gestiona diverses reserves forestals arreu de Catalunya, des dels Pirieneus als Ports.

Boscos vells del Pirineu

Als Pirineus, concretament al Pallars Sobirà, hi ha alguns boscos que no han estat talats des de fa més de cent anys. A fi de garantir la pervivència d’aquests «boscos vells», la Fundació crea progressivament fins a 25 reserves forestals. Cadascuna de les reserves, que sumen un total de 141,80 ha, repartides entre els termes municipals d’Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí i Vall de Cardós, es va acordar per un termini de temps diferent, de 20 a 40 anys.

Es tracta d’antics boscos subalpins de pi roig, pi negre i avet, que han estat poc o gens explotats per la fusta i on es poden trobar exemplars de fins a 300 anys (!) i dimensions monumentals. Són, a més, l’hàbitat d’espècies amenaçades i escasses com ara el gall fer, el mussol pirinenc o el picot negre, i una gran part d’aquests resguards de vida forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Fageda de Fontanils

A la Vall d’en Bas, la Fundació gestiona una part de la finca Fontanils, en concret 132 hectàrees. En aquesta finca es constitueix una reserva forestal de 4,5 hectàrees destinada a conservar el bosc madur, deixant-lo a l’evolució natural.

El fet que no s’hagi extret fusta durant quasi dos segles fa que actualment Fontanils mantingui una diversitat i un funcionament ecològic molt semblants als d’un bosc madur i sense alteracions ni aprofitaments per part dels humans.

Reserves forestals del LIFE Pinassa

Plans tècnics de gestió i millora forestal

Repoblacions forestals

repoblació

Són una part important de la gestió forestal, ja que contribueixen a la protecció del sòl, diversificació d’hàbitats, prevenció d’incendis, regeneració d’un bosc perdut etc.

Camí fluvial de Món Sant Benet fins a Navarcles

Vorejant el riu Llobregat, hi ha un itinerari d’uns 800 metres molt freqüentat pel passeig i el gaudi dels veïns dels voltants. Part d'aquest camí ha estat repoblat amb arbres (pollancres, salzes, oms i roures martinencs) i arbustos (saücs, sanguinyols, marfulls i aladerns) constituint un bosc de ribera que afavoreix la biodiversitat de la zona. Amb aquesta acció, on van participar prop de 300 persones, es van replantar uns 400 exemplars de les espècies mencionades.

Gestió forestal per incrementar l'estoc de carboni

tavertet

La Fundació elabora un estudi sobre l’estimació de la capacitat de fixació de carboni dels boscos dels seus espais, demostrant la funció d’aquests com a reservoris de carboni.
Cada any fixen quasi 16.000 tones de CO2, és a dir, 2 tones per hectàrea (xifra equivalent a 239.000 viatges en avió de Barcelona a Madrid). Set dels espais concentren el 99% d’aquesta absorció. La muntanya d’Alinyà és l’espai més rellevant, amb un 79% del total.
 

Silvopastura per prevenir incendis

vaca i montserrat

La silvopastura fomenta la ramaderia extensiva en zones forestals d’alt risc d’incendi, aprofitant l’alimentació dels animals per fer una gestió natural del paisatge i eliminar l’excés de sotabosc, disminuint així el risc d’incendi.
Diverses iniciatives com el projecte Guardabosc (amb la fundació del Món Rural) o el projecte europeu Life Montserrat, a l’espai natura Montserrat - Coll de Can Maçana, són exemples d’èxit d’aquesta eina.