Gestió forestal
Els boscos produeixen molts beneficis directes (fusta, fruits, llenya, caça). I de manera indirecta també són profitosos ja que actuen com a moduladors del cicle hidrològic. Així, eviten l’erosió, contribueixen a mantenir estable la composició atmosfèrica i són refugi de biodiversitat.
És important conèixer i gestionar bé els boscos per adaptar-los a un clima canviant i garantir el seu futur
Avui els boscos catalans es troben en expansió. A causa del progressiu abandó de la seva explotació, que no ofereix la rendibilitat del passat, han envaït antics conreus i recobert vessants pasturats fins fa poc. Això s’ha traduït en l’aparició d’immenses masses boscoses contínues, de les quals gairebé no es té cura, que generen una alta càrrega combustible.
A més, en els darrers temps, els boscos s’han convertit en apreciats espais de lleure on tothom té accés. És important, doncs, conèixer i gestionar bé els boscos per prevenir desastres potencials i obtenir-ne el màxim profit.
Als Pirineus, concretament al Pallars Sobirà, hi ha alguns boscos que no han estat talats des de fa més de cent anys. A fi de garantir la pervivència d’aquests «boscos vells», la Fundació crea progressivament fins a 25 reserves forestals. Cadascuna de les reserves, que sumen un total de 141,80 ha, repartides entre els termes municipals d’Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí i Vall de Cardós, es va acordar per un termini de temps diferent, de 20 a 40 anys.
Es tracta d’antics boscos subalpins de pi roig, pi negre i avet, que han estat poc o gens explotats per la fusta i on es poden trobar exemplars de fins a 300 anys (!) i dimensions monumentals. Són, a més, l’hàbitat d’espècies amenaçades i escasses com ara el gall fer, el mussol pirinenc o el picot negre, i una gran part d’aquests resguards de vida forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
A la Vall d’en Bas, la Fundació gestiona una part de la finca Fontanils, en concret 132 hectàrees. En aquesta finca es constitueix una reserva forestal de 4,5 hectàrees destinada a conservar el bosc madur, deixant-lo a l’evolució natural.
El fet que no s’hagi extret fusta durant quasi dos segles fa que actualment Fontanils mantingui una diversitat i un funcionament ecològic molt semblants als d’un bosc madur i sense alteracions ni aprofitaments per part dels humans.
